Es mostren 6 resultats

-era1

-era

Body
    Sufix, del llatí -arius, -aria, que significa:
  1. ‘lloc on hi ha’. Ex.: peixera.
  2. ‘planta que dona’. Ex.: maduixera.
  3. ‘objecte destinat a’. Ex.: calaixera.


  4. Vegeu també:
    -era2

-era1

-era2

-era

Body
Sufix, del llatí -aria, que significa ‘ganes de’. Ex.: xerrera, badallera, pixera.


Vegeu també:
-era1

-era2

era1

era

Accessory
Etimologia: del ll. td. aera ‘nombre, xifra, era’ 1a font: s. XIV
Body
    femení
  1. cronologia
    1. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Era cristiana o era comuna. Era de la creació o era jueva. Era dels màrtirs.
    2. Època notable en què comença un nou ordre de coses. Llavors començà una era de pau.
  2. estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó.


  3. Vegeu també:
    era3
    era2

era1

era2

era

Accessory
Etimologia: del ll. area ‘pati, era de batre’ 1a font: s. XI
Body
    femení
    1. agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
    2. agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu.
    3. oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis.
  1. dialectal Edifici per a posar-hi les pastures.


  2. Vegeu també:
    era1
    era3

era2

era3

era

Accessory
Etimologia: del b. ll. era, íd., del ll. cl. aera (v. era1)
Body
femení història Cànon, secció o paràgraf d’un text legal o d’una perícope bíblica.


Vegeu també:
era1
era2

era3

-er2 | -era

-er

Body
    Sufix, del llatí -arius, -aria, que significa:
  1. ‘habitant o natural de’. Ex.: brasiler, castelloner.
  2. ‘professional de’. Ex.: fuster, bugader, rellotger.
  3. ‘propens a’. Ex.: mentider, rialler.


  4. Vegeu també:
    -er1

-er2 | -era