■ epopeia

Partició sil·làbica: e_po_pe_ia
Etimologia: del gr. epopoiĩa ‘poema èpic’, der. de poiéō ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
    femení literatura
  1. Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries.
  2. Conjunt de poemes que constitueixen la tradició èpica d’un poble.