■ envoltar

Etimologia: de envolt 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu
    1. Ésser tot al voltant, tancar dins un cercle. Demoliren les muralles que envoltaven el barri vell. En acabar el partit, centenars de fanàtics envoltaren l’ídol.
    2. figuradament La culpa és de la camarilla que l’envolta.
    1. transitiu Posar, disposar, tot al voltant. Han envoltat el terreny d’una estacada.
    2. transitiu figuradament Volen envoltar-ho de misteri.
    3. pronominal figuradament S’envolta d’una colla d’aduladors.