■ entredit

Etimologia: de entredir 1a font: 1266
    masculí
  1. antigament Interdicció, ordre de no fer o no dir una cosa.
  2. especialment dret canònic Censura canònica que consisteix a privar un cristià d’alguns sagraments o de la sepultura eclesiàstica (entredit personal), o bé un lloc determinat de la celebració del culte (entredit local).
  3. en entredit locució adverbial En dubte. Posar, quedar, una cosa en entredit.