■ enterrament

Etimologia: de enterrar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
    1. Acció d’enterrar;
    2. l’efecte.
  2. Conjunt de gent que acompanya un cadàver a enterrar. Ara passa l’enterrament.
    1. etnologia i religió Cerimònia de sepultura d’un mort.
    2. enterrament de Crist litúrgia i art Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist.
    3. enterrament de la sardina folklore Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes. Hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina.