■ ensorrar

Etimologia: de sorra2 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Enfonsar alguna cosa a la sorra. És un vaixell que cap maror no ensorra. Ha ensorrat la galleda a la platja.
  2. pronominal El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes.
    1. transitiu Enfonsar, esfondrar.
    2. pronominal Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici, entrar-se’n, convertir-se en runa. Volen que la casa s’ensorri.
  4. transitiu figuradament Enfonsar, desfer, etc., econòmicament, moralment, etc. Ja anaven malament, però aquesta pèrdua ha acabat d’ensorrar-los.