■ ensopir

Etimologia: del ll. sōpīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit. El beuratge ha ensopit el malalt.
    2. figuradament És un poble ensopit, sense cap diversió.
  2. pronominal
    1. Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
    2. figuradament Tu mai no intervens en res: t’has ensopit.
  3. transitiu col·loquialment Enganyar algú per treure’n algun profit.