■ enrotllar

Etimologia: de rotlle 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Donar a alguna cosa la forma de rotlle. No et pots pas emportar el gravat així; te l’enrotllaré.
    2. pronominal Si no poseu pesos a les quatre puntes del mapa, sempre tornarà a enrotllar-se.
  2. transitiu Envoltar, encerclar. En un moment l’enrotllaren cinquanta homes.
  3. pronominal figuradament i col·loquialment Estendre’s excessivament parlant o escrivint. A les reunions, s’enrotlla com una persiana.
  4. pronominal figuradament i col·loquialment Tenir amb algú una relació amorosa o sexual passatgera.