■ enriquiment

Etimologia: de enriquir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’enriquir o d’enriquir-se;
    2. l’efecte.
    3. enriquiment injust dret civil Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni.
  2. alimentació, indústries alimentàries Procés d’enriquir un aliment.
  3. nucleònica i química Procés d’enriquir un component d’una mescla.