ennuegar

Accessory
Partició sil·làbica: en_nu_e_gar
Etimologia: del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare ‘fer un nus’, der. de nodus ‘nus’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. pronominal Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t’ennuegaries tan sovint.
  2. per extensió
    1. pronominal S’ennuegaven de riure.
    2. transitiu Jo no li vaig contestar paraula perquè l’emoció m’ennuegava.
  3. transitiu figuradament Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m’ennuega.