■ enlairar

Partició sil·làbica: en_lai_rar
Compareu: envolar-se
Etimologia: de enlaire 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Alçar enlaire.
    2. pronominal En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.
  2. figuradament
    1. transitiu Elevar, exaltar, algú, l’esperit o una facultat espiritual, un sentiment.
    2. pronominal Va enlairant-se més i més: qualsevol dia el faran president. Amb aquestes lectures edificants, l’esperit s’enlaira.
  3. transitiu figuradament Exalçar, enaltir.