■ enjoncar

Homòfon: enjuncar
Etimologia: de jonc 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
  1. transitiu
    1. Cobrir el terra de joncs.
    2. per extensió Cobrir el terra de rams, fulles, flors.
    1. transitiu Embolicar o enredar algú en un afer amb promeses, persuasions, etc.
    2. pronominal Embrancar-se, embolicar-se. S’ha ben enjoncat: no sé pas per què es fica en coses que no sap fer.