■ engruna

Etimologia: potser d’un ll. vg. *grūnu, encreuament del ll. granum ‘gra’ i grumus ‘munt de terra, grumoll’, o bé de la base preromana indoeuropea grno- ‘gra’ 1a font: 1368
    femení
    1. Trosset molt petit d’alguna cosa, especialment de pa. Quan ha partit el pa ha fet moltes engrunes. Escombra per a recollir les engrunes. S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna.
    2. figuradament No té una engruna de paciència.
  2. plural Deixalles d’un àpat.