■ enganyar

Etimologia: del ll. vg. *ingannare ‘escarnir, burlar-se d’algú’, der. de gannīre ‘lladrar; reganyar’; en cat. ant. i dial. també enganar, com també el substantiu postverbal engan 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Fer caure en error amb una falsa aparença. M’ha enganyat la vista: hauria jurat que eren més de deu. T’ha enganyat la semblança, l’olor, el color.
    2. pronominal Caure en error, judicar falsament. Els antics s’enganyaven creient la Terra immòbil.
  2. transitiu Decebre, frustrar en les esperances. Més val que l’aviïs de pressa i que no l’hagis d’enganyar, després.
  3. transitiu Induir a un error amb artifici, perfídia, especialment en el preu d’una cosa que hom ven. Va trobar una manera d’enganyar el comprador. L’ha enganyat, ni que sigui de pocs diners.
  4. transitiu Trair, mancar a la fidelitat. Un marit enganyat per la seva dona.
  5. transitiu Eludir, distreure. Anaven xerrant per enganyar el temps. Fuma per enganyar la gana.
  6. a enganyar jocs d’entreteniment Joc de saltar a corda en què quan una persona ha saltat una estona ha de sortir-ne i, en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda.