■ enderrocar

Etimologia: de derrocar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. construcció
    1. transitiu Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon. Fet el pont nou, enderrocaren el vell.
    2. pronominal El castell s’enderrocà tot sol.
  2. transitiu per extensió Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada.
  3. transitiu figuradament Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria.