■ encegar

Etimologia: de cegar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb
  1. transitiu Privar momentàniament de l’ús de la vista. La claror del llum m’ha encegat.
  2. figuradament
    1. transitiu Ofuscar, privar de discerniment. Aquesta dona l’encega!
    2. pronominal M’encego de ràbia!