Es mostren 2 resultats

■ encantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cantar 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu
    1. esoterisme Obrar sobre algú o alguna cosa en virtut d’un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. Orfeu encantava les pedres.
    2. Fascinar, captivar.
    3. Produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau.
  2. intransitiu Agradar, plaure. Li encanta de servir tothom. A les meves germanes, els encanta de passejar.
  3. pronominal Restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que hom fa sense raó aparent. La gent s’encantava davant l’aparador.



    4. Vegeu també:
    encantar2

■ encantar1

verb transitiu esoterisme Obrar sobre algú o alguna cosa en virtut d’un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules Orfeu encantava les pedres Fascinar, captivar Produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau intransitiu Agradar, plaure Li encanta de servir tothom A les meves germanes, els encanta de passejar pronominal Restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que hom fa sense raó aparent La gent s’encantava davant l’aparador Vegeu també encantar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encantar2

■ encantar2

verb transitiu Vendre a l’encant Vegeu també encantar 1
Informació complementària
Traducció