■ encadenar

Etimologia: de cadena 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Lligar, fermar, algú o alguna cosa amb cadenes.
  2. transitiu Unir algunes coses entre elles formant cadena.
  3. transitiu figuradament
    1. Tenir algú sense deixar-lo moure, sense acció.
    2. Tenir esclavitzat.
  4. pronominal figuradament Succeir-se com les anelles d’una cadena. Les desgràcies sovint s’encadenen les unes amb les altres.