■ empremta

Etimologia: fem. de empremt, participi del cat. ant. emprémer ‘marcar una petjada’, del ll. imprĭmĕre ‘fer pressió sobre alguna cosa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre. L’empremta del seu peu sobre el fang. Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble.
  2. figuradament La seva cara porta l’empremta del dolor.
  3. empremta genètica biologia molecular Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals.