■ empipar

Etimologia: deriv. de pipa, amb significat primitiu de ‘atipar’, procedent de la idea de conducte, propi de la pipa, que fica alguna substància a la boca, d’on el sentit de ‘atipar-se moralment d’una cosa’
    verb
    1. transitiu Enutjar, irritar. Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt!
    2. pronominal S’ha empipat tant, que em volia pegar!
  2. transitiu Destorbar, incomodar. Quan treballa, no l’heu d’empipar.