■ empatar

Etimologia: de l’it. impattare, íd., der. de patta ‘empat’, ll. pacta, pl. de pactum ‘pacte’, d’on empatar significa bàsicament ‘pactar, quedar en paus’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu No guanyar ni perdre en un joc o en una votació perquè hom hi ha obtingut el mateix nombre de punts o de vots. Van molt igualats: em sembla que empataran. El Barcelona ha empatat.
  2. transitiu Han empatat el partit d’anada.