■ empènyer

Homòfon: empenya
Compareu: empentar
Etimologia: del ll. ĭmpĭngĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p empès -esa] transitiu
  1. Moure o tractar de moure (algú o alguna cosa) exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar.
    1. figuradament Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’hi empenyeren. Ho feu empès per les circumstàncies.
    2. qui dia passa, any empeny Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.