eminent

Accessory
Etimologia: del ll. emĭnens, -ntis, íd., participi pres. de eminēre ‘elevar-se’, der. de minae ‘sobresortints d’un mur’ 1a font: s. XIV
Body
    adjectiu
  1. Més alt o sobresortint que les coses circumdants. La torre és en una posició eminent.
  2. figuradament Que excel·leix. Un científic eminent. Té un paper eminent.