■ emergir

Etimologia: del ll. emergĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. Sortir d’un líquid en què era immergit.
    2. per analogia Sobresortir. El campanar emergia del mig del poble.
    1. física Sortir, els raigs de llum, les ones sonores, etc., d’un medi després d’haver-lo travessat.
    2. per analogia Sortir de l’obscuritat o vèncer l’obstacle que en tapava la vista.
    3. Sortir a la superfície un curs d’aigua subterrània.