■ embut

Etimologia: del ll. td. ĭmbūtum, íd., abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi de imbuĕre ‘mullar o amarar, impregnar’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.
  2. per extensió Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
  3. plural figuradament
    1. Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.
    2. anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat.
    3. fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta.
  4. geomorfologia Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
  5. llei de l’embut Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.