■ embussar

Homòfon: emboçar, embossar
Etimologia: probablement variant de emboçar, aplicat figuradament a l’obturació d’un conducte (v. emboçar) 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Obstruir (un conducte) un obstacle qualsevol. La brossa ha embussat la canonada.
    2. pronominal El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua.
    3. tenir el nas embussat Estar constipat del nas.
  2. transports
    1. transitiu Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt.
    2. pronominal especialment La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions!