■ embullar

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. *imbŏtŭlare, der. de bŏtŭlus ‘budell’; semblantment el seu contrari esbullar provindria d’un exbotulare 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament. No m’embullis els cabells! Qui ha embullat la corda?
    2. transitiu per extensió Desordenar, capgirar. Que no remenin més els calaixos: m’ho embullen tot!
    3. pronominal Deixa la troca, que s’embullarà! Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat.
  2. figuradament
    1. transitiu Embrollar.
    2. pronominal La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en! Com més xerren més s’embullen! Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit!