■ embriac | embriaga

Partició sil·làbica: em_bri_ac
Etimologia: del ll. vg. ebriacus, -a, -um, íd., der. de ebrius, -a, -um, íd., amb probable canvi de la part inicial en emb- per influx del prefix en-1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer. Donant ensopegades com embriac.
    2. per analogia Embriacs de sang.
    3. figuradament Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió. Embriac d’amor. Embriac d’orgull.
  2. masculí i femení Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva. L’embriac sortia de la taverna.