■ embotit
| | embotida

Etimologia: de embotir 1a font: s. XX, Ruyra
  1. adjectiu
    1. Sotmès a embotiment.
    2. figuradament Molt ple. Els carrers embotits de gent.
  2. masculí
    1. Embotiment.
    2. alimentació, indústries alimentàries Budell, una altra part del cos (bufeta, etc.) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc.) farcit de carn, generalment de porc, capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.