■ embarcar

Etimologia: de barca 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb
  1. nàutica i transports
    1. transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins una embarcació per procedir al seu transport.
    2. transitiu i usat absolutament El vaixell surt a les set, i a les quatre comencen a embarcar.
    3. pronominal Entrar, pujar, en una embarcació per emprendre un viatge.
    4. intransitiu Entrar com a tripulant d’una embarcació.
    5. pronominal Aquest any m’embarcaré en el “Ciutat de Mallorca”: hi treballaré els mesos d’estiu.
  2. per analogia transports
    1. transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins un cotxe, tren, etc., per procedir al seu transport.
    2. pronominal Entrar, pujar, en un cotxe, tren, etc., per emprendre un viatge.
  3. figuradament
    1. transitiu Ficar en un negoci, un afer, etc., perillós, poc convenient. Em sembla que l’embarcaré a sortir amb la Joana.
    2. pronominal Pensa-t’hi, abans d’embarcar-te: no fos que perdessis bous i esquelles!