■ element

Etimologia: del ll. elementum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. filosofia Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principis de què és compost l’univers físic.
    2. química Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
    3. element natiu mineralogia Element químic que hom pot trobar a la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc.).
    4. element superpesant química Element químic de nombre atòmic superior a 109.
    5. element traça mineralogia Element no essencial que apareix en quantitats molt petites en un cristall, substituint o no els elements essencials.
    1. L’aigua o l’aire considerats com el medi en què viu un ésser. L’aire és l’element dels ocells.
    2. plural Les forces naturals que agiten la mar o la terra. Desencadenar-se els elements. La fúria dels elements.
    3. estar (o trobar-se, o viure, etc.) en el (o fora del) seu element figuradament Estar algú perfectament ambientat, o no gens ambientat, traslladar-se en una situació que s’adapta perfectament, o no s’adapta gens, als seus gusts, les seves inclinacions, les seves aptituds, etc.
    1. Cadascuna de les coses la reunió o combinació de les quals forma una altra cosa. Construir un moble per elements.
    2. especialment Part integrant d’una cosa. Els elements d’una màquina. Els elements de la personalitat. L’economia és un element bàsic de la vida social.
    3. especialment Cadascuna de les parts més simples o principis en què una cosa pot ésser analitzada. Els elements dels mots són els fonemes.
    4. per extensió Una cosa com a productora d’un cert efecte. Un element de riquesa.
    5. plural per extensió Mitjans necessaris per a fer una cosa; materials. Ja tens prou elements per a escriure el llibre?
    6. electrotècnia Cadascuna de les unitats que formen una bateria de piles (element primari) o d’acumuladors (element secundari).
    7. lingüística Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
    8. matemàtiques Cadascun dels objectes, sigui material o ideal, que poden ésser considerats com a pertanyents a un conjunt.
    9. element florístic geobotànica Conjunt d’espècies vegetals d’àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.
  4. Cadascuna de les dades o valors de què depèn un sistema de càlcul, sobre què es basa una conclusió, etc. Els elements geomètrics d’un cristall. Els elements d’una òrbita.
  5. plural Principis fonamentals, simples, d’un sistema en filosofia, en ciència, en art, etc.
  6. plural Principis pels quals comença l’estudi d’una disciplina, primeres nocions, rudiments.
    1. Cadascun dels individus o dels grups socials que integren una col·lectivitat. En Joan és un bon element dins l’empresa. L’element militar.
    2. per extensió Persona, individu, especialment en sentit pejoratiu. La policia ha detingut alguns elements sospitosos. Quin element, en Jordi!
    3. ésser un bon element irònicament Ésser una bona peça.