elèctrode

Accessory
Etimologia: de l’angl. electrode, creat el 1834 per Faraday, de electro- i -ode, del gr. hodós ‘camí’
Body
    masculí
  1. electricitat Conductor elèctric a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne.
  2. tecnologia Barra constituïda per un nucli metàl·lic (material d’aportació) i un recobriment no metàl·lic o només parcialment metàl·lic (fundent, escorificant) utilitzada per a la deposició del material d’aportació en efectuar soldadures.