Es mostren 2 resultats

■ el1

el

Homòfon: al
Etimologia: del ll. ille ‘ell, aquell’, que amb pronúncia àtona donà l’ant. lo (de l’acus. illum), elidit en posició enclítica (que.l dia) i, després, reforçat amb la e inicial 1a font: s. XIV, Jaume I
    [té la forma l’ davant vocal o h] article
  1. [plural els] Article definit o determinat masculí. El gos m’ha mossegat. El gos és un animal domèstic. Li paguen el menjar i el dormir. El ver, el bo i el bell, el que és ver, bo i bell. Faré el que pugui.
  2. Article personal masculí d’ús familiar, que substitueix en part del domini català l’article en. M’ho ha dit el Manel. El paquet gros, el que ha dut l’Enric.


    3. Vegeu també:
    el2

■ el1

té la forma l’ davant vocal o h article plural els Article definit o determinat masculí El gos m’ha mossegat El gos és un animal domèstic Li paguen el menjar i el dormir El ver, el bo i el bell, el que és ver, bo i bell Faré el que pugui Article personal masculí d’ús familiar, que substitueix en part del domini català l’article en M’ho ha dit el Manel El paquet gros, el que ha dut l’Enric Vegeu també el 2
Traducció

■ el2

el

Homòfon: al
Etimologia: v. el1
    [pot tenir les formes l’, lo, ’l] pronom
  1. Acusatiu masculí del pronom personal de tercera persona del singular. No el conec. Doneu-nos-el. Portar-los-el.
  2. Predicat nominal en substitució d’un nom determinat. No l’és pas, el metge.


    3. Vegeu també:
    el1

■ el2

pot tenir les formes l’, lo, ’l pronom Acusatiu masculí del pronom personal de tercera persona del singular No el conec Doneu-nos-el Portar-los-el Predicat nominal en substitució d’un nom determinat No l’és pas, el metge Vegeu també el 1
Traducció