■ eixamplar

Partició sil·làbica: ei_xam_plar
Etimologia: del ll. vg. *examplare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer més ample. Eixamplar un carrer. Eixamplar un vestit, les mànigues d’un vestit, les botes. Eixamplar un territori, un domini.
    2. transitiu figuradament Eixamplar el cercle dels seus coneixements.
    3. pronominal Esdevenir més ample, més dilatat. Allà el riu s’eixampla. Caminant se m’han eixamplat les botes. Des que estudia s’han eixamplat els seus criteris.
    4. eixamplar el cor figuradament Llevar l’angúnia, tranquil·litzar l’esperit perquè ha desaparegut un perill, una por, etc. Això que dius m’eixampla el cor!
    5. eixamplar-se el cor figuradament Tranquil·litzar-se l’esperit perquè ha desaparegut un perill, una por, etc. En veure’t tornar sa i estalvi se li ha eixamplat el cor!
  2. transitiu per extensió Obrir, separar, especialment les parts simètriques i articulades del cos. Eixamplar les cames.