■ eixalar

Partició sil·làbica: ei_xa_lar
Etimologia: del ll. exalare, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb transitiu
  1. Tallar o escurçar les ales a un ocell.
  2. per extensió Escurçar una vela o altra cosa semblant a una ala.
  3. figuradament Impedir (a algú) d’actuar com voldria, d’anar gaire enllà en una empresa, etc., generalment llevant-li’n els mitjans.