■ ei

Partició sil·làbica: ei
Etimologia: v. eh1
    interjecció
  1. Interjecció amb què hom crida l’atenció d’algú. Ei, no te’n vagis!
  2. Forma de salutació en entrar en una casa o en trobar algú pel camí. Ei, bon dia! Ei, que vagi bé!
  3. Interjecció amb què hom fa precedir una rectificació, una restricció, una objecció, etc., a allò que ha dit ell mateix o un altre. Ei, em penso que és com dic!