■ efectiu | efectiva

Partició sil·làbica: e_fec_tiu
Homòfon: afectiu
Etimologia: del ll. effectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que produeix l’efecte que hom n’espera; eficaç. La llei esdevindrà efectiva en tal data.
  2. adjectiu Real i veritable, no imaginari. Per a fer això ens calen dades efectives i no quantitats aproximades.
    1. masculí [abreviatura ef., efect.] economia Disponibilitats líquides, en moneda nacional, d’una persona o empresa.
    2. en efectiu locució adverbial En diner comptant o en paper moneda.
  4. masculí estadística En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, nombre d’individus que presenten un valor concret del caràcter.
  5. masculí
    1. organització militar Nombre d’individus que formen un exèrcit, un cos o una unitat orgànica. L’exèrcit de terra disposa d’un efectiu de 50 000 soldats.
    2. plural Conjunt de components d’una unitat de l’exèrcit, de la policia o d’un grup organitzat similar sota un únic comandament. Efectius dels bombers i de l’exèrcit van participar en l’extinció de l’incendi.
    3. Membre d’aquest conjunt. L’exèrcit ha enviat 2 000 efectius a la zona afectada pel terratrèmol.
  6. verb efectiu lingüística Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal (Ha pintat un quadre).