■ educar

Etimologia: del ll. educare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. pedagogia Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
    2. Ensenyar urbanitat.
  2. per extensió
    1. Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.
    2. Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d’educar l’esquerra.
    3. Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d’allò que no en té. Educar el gust, l’oïda.
    4. Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.