■ edicte

Etimologia: del ll. edĭctum , íd., der. de edīcĕre ‘proclamar’, i aquest, de dīcĕre ‘dir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
  1. dret Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú.
  2. dret romà Font important del ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.