■ econòmic | econòmica

Etimologia: del ll. oeconomicus, -a, -um, i aquest, del gr. oikonomikós ‘relatiu a l’administració domèstica’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’economia.
    2. ciències econòmiques economia Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques.
    1. Que redueix les despeses. Procediment econòmic. Cuina econòmica.
    2. per extensió Barat. Un restaurant econòmic.
  3. Que sap estalviar. És un xicot molt econòmic.