■ eclipsar

Etimologia: de eclipsi 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu astronomia Causar, un astre, l’eclipsi (d’un altre astre).
    2. pronominal astronomia Ésser eclipsat.
    3. pronominal figuradament Cessar d’ésser visible o de brillar una persona o cosa que abans es deixava veure molt o predominava. Era molt de la broma, però des que perdé el plet s’ha eclipsat.
    4. pronominal figuradament Desaparèixer sobtosament; fugir. Té tants deutes, que no és estrany que s’hagi eclipsat!
  2. transitiu
    1. Ofuscar, privar de veure un objecte fent més claror que ell. Aquest focus encarat a la platea enlluerna tant, que eclipsa l’escenari!
    2. figuradament Amb la seva bellesa eclipsa totes les altres dones! La festa major d’enguany eclipsarà totes les anteriors.