■ eclèctic | eclèctica

Etimologia: del gr. eklektikós ‘filòsof que escollia el millor de cada sistema’, der. de eklégō ‘escollir’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. filosofia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eclecticisme.
    2. adjectiu i masculí i femení Que practica l’eclecticisme.
  2. adjectiu i masculí i femení per extensió Que amalgama opinions, tendències, etc., generalment considerades com a contradictòries.