■ duel

Partició sil·làbica: du_el
Etimologia: de l’it. duello, i aquest, del b. ll. duellum, amb alteració de sentit (per etimologia popular de duo ‘dos’) del ll. cl. duellum ‘guerra’, variant arcaica de bellum ‘guerra’ 1a font: s. XV, Curial
    masculí història
  1. Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
  2. duel judicial Batalla judicial.