■ dualitat

Partició sil·làbica: du_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. dualĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Qualitat de dual. La dualitat de les cambres.
  2. especialment Reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o cosa. La dualitat de l’ésser humà.
  3. electrotècnia Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics, d’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos (dits duals), de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals.