■ drapaire

Partició sil·làbica: dra_pai_re
Etimologia: de drap 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
    1. Persona que comercia en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
    2. ésser (quelcom) bo per al drapaire No servir per a res, ésser bo per a llençar.
  2. Fabricant de teixits que, posseint pocs telers, treballa a mans per a altri.