■ dotació

Partició sil·làbica: do_ta_ci_ó
Etimologia: de dotar 1a font: 1353
    femení
    1. Acció de dotar;
    2. l’efecte.
    1. Allò amb què hom dota. L’hospital té una pobra dotació.
    2. Renda o estipendi perpetu assenyalat a alguna fundació o establiment.
    3. marina de guerra Conjunt de persones que tripulen un vaixell de guerra.
    4. Personal, instruments, etc., amb què hom dota una oficina, una institució, etc. La dotació de metges de l’hospital.
  3. dotació cromosòmica genètica Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.