■ doncs

Etimologia: del ll. vg. dŭnc, resultat d’un encreuament en ll. vg. de les partícules del ll. cl. tŭnc ‘llavors’, dum ‘mentre’ i tum ‘doncs; llavors’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?
  2. si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que. Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació.