■ domar

Etimologia: del ll. domare, íd. 1a font: c. 1300
    verb transitiu
  1. Amansir, fer dòcil (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge.
  2. figuradament
    1. Fer dòcil (algú), treure-li la rebel·lia. Domar una criatura rebeca.
    2. Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc.