■ doctor | doctora

Etimologia: del ll. doctor, -ōris, íd., der. de docēre (supí doctum) ‘ensenyar’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. història A l’edat mitjana, el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret, teologia o medicina.
    2. [abreviatura Dr. Dra.] ensenyament Actualment, persona que ha rebut el doctorat.
  2. [abreviatura Dr. Dra.] popularment
    1. masculí Metge.
    2. femení Metgessa.
  3. masculí i femení per extensió Persona saberuda, que fa el savi.
  4. doctor de la llei Bíblia Entre els jueus, savi que tenia la missió d’ensenyar i interpretar la Torà o llei de Moisès.
  5. doctor de l’Església catolicisme Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
  6. doctor ‘honoris causa’ Títol honorífic que concedeixen les universitats a una persona eminent.