■ distintiu | distintiva

Partició sil·làbica: dis_tin_tiu
Etimologia: del b. ll. distinctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d’una espècie. Les paraules d’accent distintiu.
  2. masculí La corona és un distintiu reial.
  3. masculí fonètica, fonologia Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
  4. masculí marina, marítim Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors.
  5. distintiu de classe marina, marítim Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que pertany a una classe internacional.